ANÉCDOTES

Anècdotes

Un últim aspecte de la nostra Història és el ja purament anecdòtic o desenfadat, característic del bon humor, tan llicenciós com provocador, que havem tingut sempre als Chano:

En 1874 la Junta de Festes va decidir no celebrar-les, després dels fets de la revolució del “Petrolio” l’any anterior. Van ser 31 vots en contra i soles 1 a favor de tindre Festa, el de Juan Bautista Botí, Primer Tro dels Chano.

Antonio Espinós, “Toni el Rei”, apart de ser responsable de diverses innovacions als Moros i Cristians (veure la secció “Aportacions a la Festa”), era amant de fer no poques malifetes: en una dinà de la Filà en la Font Roja, a l’hora d’anar a menjar-se la paella es van trobar amb la desagradable sorpresa de que hi havia una “panderà reial”, és a dir, seua, enmig de la paella. Una vegada fart de riure davant de la indignació dels seus companys de filà, va encarregar al conductor del seu cotxe de cavalls que portara menjar des d’Alcoi per a tots.

En 1920 la Filà no va aparéixer en l’acte de la Primera Diana, el que li va suposar 10 pessetes de multa. L’any d’Alferesia de 1927 tampoc es van presentar a la processó del matí del dia de Sant Jordi, però és que a més la van interrompre amb la seua banda de música, fets que van costar dos multes de 25 pessetes. Finalment, en 1930 la filà va “girar” l’esquadra diverses vegades als balcons que l’aclamaven, cosa prohibida per endarrerir la desfilada, així que la multa va ser de 30 pessetes. Per sort, cap d’aquestes infraccions van suposar perdre el torn d’antiguitat.

Per aquella època (1918) es funda a Ontinyent l’altra filà que porta el nostre nom en la Festa de Moros i Cristians, la Comparsa Chanos (el seu nom és en plural, a diferència del nostre). Desconeixem si vam tindre algun tipus de influència directa en la seua creació, però seria el més probable perquè també hi ha constància d’haver existit uns Chanos a Cocentaina i a Muro, ja desapareguts.

A més, per gentilesa dels nostres “parents” ontinyentins, tenim una imatge del seu primitiu disseny que és també molt similar al nostre.

Un fet curiós és que la Filà Chano s’havia caracteritzat sempre per un evident esquerranisme ideològic i polític, així que després de la Guerra Civil es veuran obligats a admetre a diverses persones addictes al nou règim per tal d’assegurar la continuïtat de la institució.

Als anys 60 es va formar a la Filà la penya “La Corona”, que feia un “montepio” amb el que sufragar el cost de la corona de flors en cas del traspàs d’algun dels seus components. Si no es donava la situació, de segur que els diners arreplegats servien per a una finalitat més “festiva”.

Ja avançada la segona meitat de segle, i durant una Retreta, es van llogar uns ases que portaven les sàrries plenes de paquets de pols de talc per a llançar-los a la gent, ocurrència que de segur no faria tanta gràcia al públic assistent com als promotors de la mateixa. Precisament la Retreta ha estat un acte que la Filà tracta de revalorar els darrers anys, primer recuperant els típics fanalets i després amb un nou impuls per part de la “joventut” de la Filà, amb diverses caracteritzacions temàtiques.

Des de 1955 la Filà Chano visita i porta obsequis el dia de Sant Jordi als ancians desemparats, primer a l’asil “Hermanas de los Pobres” i, des dels anys 70, al “Llar Sant Josep”.

Entre els anys 80 i 90 la Filà va establir molt bona relació amb els militars de la Base de Vigilància Aèria “Aitana”, com ho demostra el fet de que fins i tot alguns oficials van ser membres Chano.

Als 90 va tindre cert èxit una cercavila que realitzàvem després de l’Alardo del matí, a vegades amb temàtiques com un gran drac o reivindicant el “Chano-Gas” (amb invasió de l’Ajuntament inclosa), i altres disfressant amb ironia a membres de la Filà, com a Carles Mansanet de torero i a Josep Albert Mestre de capellà.

I una última “anècdota”, aquesta ja més seriosa, és el desgraciat fet de que la Filà no tinga un arxiu històric, derivat d’un determinat moment en què algú va pensar que tots aquells paperots no eren dignes de conservar-se. Soles disposem d’actes, cròniques i llibres de comptabilitat a partir del 1969, gràcies a l’interés de la Junta presidida en aquell moment per José Blanes Fadraque, i encarregant-se de reconstruir la nostra malparada Història José Luis Mansanet Ribes.