APORTACIONS A LA FESTA

Aportacions en la Festa

D’entre tots els personatges que han exercit els càrrecs festers a la Filà, un destaca especialment: Antonio Espinós Jordá, conegut com “Toni el Rei”. Quan fou designat per a encarnar la figura de l’Alferes moro al 1903, decidí encarregar un disseny propi per a representar el seu paper, quan el costum era modificar lleugerament la vestimenta pròpia de la Filà. L’esbós fou realitzat a l’oli pel distingit pintor Francisco Laporta Valor, i des d’aleshores els càrrecs de totes les filaes passarien a tindre la seua pròpia indumentària.

 A més, l’any següent el mateix Antonio Espinós anava a assumir el càrrec de Capità, tot i que per obscures circumstàncies finalment no ho va fer (sembla que un capellà amb el qual havia tingut una disputa li va imposar la pena de no eixir a Festes eix any), però hi va haver una petició que es recull a l’acta de l’Associació de Sant Jordi, amb data de 28 de març de 1904, per la que: “…la comparsa de Chano y el Capitán de Moros, para darle mayor lucimiento al acto de la entrada tenían en proyecto de organizar un magnífico séquito al Capitán en dicho acto, dándole mayor realce a la figura de éste…”. La sol·licitut fou aprovada i va quedar oberta la porta a la fantasia i la creativitat als anomenats “boatos”.

Encara Antonio Espinós tindria altra aportació, reflectida en l’acta de l’Associació del 15 de maig de 1904: “Tratándose de la aprobación de diseños, el Señor Espinós, Capitán de Moros, manifestó la conveniencia de que, para que en lo sucesivo no pasara ningún boceto que no fuera reglamentario, se nombrara a los efectos del artículo 83, una Comisión Consultiva para que con sus consejos ilustre a la General o a la Directiva en todo cuanto se reclame su concurso, acordándose en consecuencia nombrar a los señores siguientes: D. Francisco Laporta Valor, D. Fernando Cabrera Cantó, D. Vicente Pascual Pastor, D. Ramón Ferreres Sebastiá y D. Evaristo Perlasia Miñana”. Aquest és l’origen, per tant, de la posterior Assessoria Artística de l’Associació de Sant Jordi, encarregada de vetlar pel respecte a l’estètica festera.

A inicis dels 60, junt amb les filaes Verds, Marrakesch i Cids, vam ser les primeres en adoptar el pitet per a l’acte de l’Alardo, complement que després utilitzarien quasi totes les filaes per a protegir millor la vestimenta.

En eixa mateixa dècada la Filà Chano va ser la primera en dedicar un sopar a les dones dels festers el dia de les Entrades, que començà a realitzar-se al desaparegut “Hotel España”. Aquest acte esdevindria posteriorment en el conegut com “Sopar de Matrimonis”, però actualment ja hi participa tota la Filà estiguen o no “emparellats”.

Al 1974, amb l’Alferesia de Luis Sánchez Sánchez, la Filà aportava un nou element que tindria fortuna a la Festa: la incorporació d’un grup femení amb coreografia semblant un harem de mores. Tot i això hi van haver moltes dificultats per a trobar voluntàries, i finalment es va recórrer a xiques de curta edat i a la coreografia de Mari Francis Richart Yusta, però suposava un precedent en la introducció del hui imprescindible ballet. Al mateix any també la Filà volgué revalorar l’acte de “l’Encaro”, disposant una haima i una coreografia o ritual especial.

A la Capitania del 1975 l’esquadra especial va decidir eixir sense cap tipus de maquillatge, mentre que els músics que l’acompanyaven, la Unió Musical “El Deliri” de Gorga, aparegueren totalment pintats i caracteritzats de “negres”. Un fet insòlit que no s’ha tornat a veure, i que li va suposar el premi a la millor esquadra d’aquell any.

En 1988, any d’alferes, la Filà Chano va ser la primera en proposar a un grup dels seus components per a exercir el paper dels heralds, amb Fernando Pérez Pérez, Francesc Jordi Pérez i Durà, Josep Miquel Pérez i Durà i Fidel Mestre Moltó en la Glòria Major, i substituint a aquest últim José Blanes Fadraque en la Infantil. L’any següent també van repetir els tres primers més Xavier Felip Pérez i Durà, estrenant les vestimentes que encara s’utilitzen actualment, i des d’aleshores totes les filaes amb capitania assumeixen la representació dels heralds

Personatges festers:

En quatre ocasions un xiquet de la Filà ha exercit el càrrec de Sant Jordiet: Mario Jordá Guillem al 1932 i 1933, José Ramón Vitoria Ripollés al 1965, i el recent Jorge Pérez Martínez, al 2011

El primer Glorier Infantil de la Filà fou Antoni Garcia Garrigós al 1965, amb la particularitat de ser l’únic que va utilitzar el disseny del pantaló rosa, perquè a l’any següent ja es va adoptar l’actual. A més, havem tingut un representant per al càrrec de Sergent Infantil, Antonio Muñoz Moltó (1967-1969), i un altre per al de Sergent Major, David Verdú Balsalobre (2007-2010), obtingut per concurs enfront d’altres aspirants.

Al 1976, any del VII Centenari de la llegendària aparició de Sant Jordi a Alcoi, es van realitzar dues Glòries Centenàries el 23 d’abril i el 27 de maig, on les diferents filaes lluïren els seus dissenys primitius, a banda d’eixir també alguna altra ja desapareguda. Els nostres Gloriers Centenaris foren José Luis Mansanet Ribes i José Aura Boronat, mentre que el també chano Manuel Blasco Pérez s’encarregà de representar a l’extinta Filà Garibaldins. 30 anys després, amb motiu de la celebració del 750 aniversari de l’atorgament de la Carta Pobla d’Alcoi, l’Associació de Sant Jordi va decidir organitzar el dia 1 d’octubre de 2006 una Glòria Històrica, en la que participaren dissenys de filaes ja desaparegudes. A la Filà Chano li va correspondre, per sorteig, representar a la Filà Visigots, que va prendre part a la Festa entre els anys 20 i 40 del segle XX dins del bàndol cristià. El fester encarregat de vestir el disseny fou Fco. Julián García Pastor.

Hi han diversos individus Chano que han format part de l’Associació de Sant Jordi: Juan Bautista Botí Moltó, entre els anys 50 i 70 del segle XIX, i el seu fill Vicente Botí Botí, entre 1874 i 1889, van col·laborar en la redacció de diferents reglaments de la Festa. Camilo Valls Gomis va participar en el reglament i la comissió que regulava l’organització de la Festa als anys de la II República, quan l’Ajuntament va desautoritzar l’Associació per a tal fi. José Miralles Pérez fou vocal entre 1947 i 1951. Santiago Vitoria Laporta va ser majoral a inicis dels 60, dècada en la que també Francisco Vitoria Laporta i Baldomero Satorre Barber ocuparen el càrrec de tinents d’alcalde de festes. José Luis Mansanet Ribes fou el secretari de l’Associació entre 1961 i 1970 ( i Conseller d’Honor des de 1998), i més tard també seria molts anys el Secretari General de la UNDEF. Camilo Aracil Blasco fou vocal de l’Associació entre 1977 i 1983, Josep Albert Mestre Moltó estigué com a Majoral de l’Ajuntament entre 1979 i 1995, i José Blanes Fadraque és Fester d’Honor des del 1979.

Finalment, és oportú també deixar constància ací de les vegades en què la Filà ha col·laborat en la organització de la Cavalcada dels Reis Mags:

Quan era competència de l’Associació d’Amics i Dames dels Reis Mags, tres membres Chano personificaren a Melcior, Gaspar i Baltasar en 1979 i 1983. Respectivament: Luis Sánchez Sánchez, Rafael Francés Gisbert i Eugenio Pérez Sansalvador, i Enrique Grau Mullor, Manuel Payá Sirera i Fidel Mestre Moltó.

Quan ja la Cavalcada va passar a ser organitzada per l’Associació de Sant Jordi, en 1987 Francesc Jordi Pérez i Durà, Miguel J. Richart Rufino i Perfecto Vidal Domínguez van fer d’Ambaixador Reial, Rei Gaspar i Patge Reial respectivament, i en 1990 van ser Fernando Pérez Pérez i Ramón Ferrer Garrigós el Rei Gaspar i el Patge Reial. Per últim, en 1997 Josep Albert Mestre i Moltó va representar a l’Ambaixador Reial.