DISSENY

Disseny

La qüestió al voltant de l’evolució del disseny oficial Chano al llarg de la nostra dilatada història és força complicada, ja que des de sempre s’ha considerat que n’havem tingut dos anteriors a l’actual, però una observació atenta de les fotografies antigues ens descobreix l’existència de al menys dos dissenys més dels que no teníem cap constància.

Ja els versets editats per Francisco Company al 1876 feien referència a la nostra aparença:

“…contemplada en su conjunto

parece un jardín de flores.

Vivos son, sí, los colores,

de su vestido galano…

En aquell moment la fesomia del vestit s’inspirava en les indumentàries dels mamelucs, per ser aquest el referent islàmic més pròxim que es tenia en l’època en què van gestant-se els nuclis que es coneixeran com a “filaes”: el pantaló era de color rosa, llarg i bombatxo fins als turmells; la jaqueta groga, amb brodats al pit i les mànigues; el jupetí roig i brodat, la faixa amb quadres blancs i línies blaves, i la manta de color verd; finalment, s’utilitzava un bonet amb franges roges i blanques coronat amb una borla de passamaneria, i com a calçat unes babutxes grogues. L’arma oficial era l’arcabús.

Aquest és el disseny que podem apreciar en la litografia editada per E. García a inicis del segle XX, i també s’aproxima a l’observat en fotografies excepte pel color de la jaqueta, que en aquestes sembla blau o verd obscur en compte de groc, així que pot haver l’existència ja de dos versions diferents del “trage” (la nostra opinió és que en realitat aquest antic disseny mai va tindre la jaqueta groga, donat que l’únic testimoni d’aquest color és eixa litografia i no coincideix amb les fotografies de la mateixa època, pel que es deu tractar d’una errada. Irònicament, potser eixa errada seria la inspiració molts anys després per a adoptar precisament el color groc en la jaqueta).

Al 1918 s’acorden unes importants modificacions que comportarien principalment el pas de la inspiració turca a l’àrab o nord-africana, seguint la voluntat general d’adoptar una estètica més historicista d’acord amb l’època representada: el pantaló, encara de color rosa, s’acurtaria fins baix del genoll, i el calçat i les mitges passarien a ser marrons; el bonet fou substituït per una caputxa blanca i un turbant del mateix color amb línies roges; el jupetí seguiria sent roig, però canviant el brodat per un cordó ondulat i afegint tres mitges llunes daurades (una al darrere i dues laterals); la jaqueta sembla ser encara de color blau o verd obscur, amb un cordó que reprodueix el motiu ondulat del jupetí, acurtant un poc les mànigues i incorporant dos braçalets daurats. Finalment, la faixa passa a ser quadriculada, amb tres cordons horitzontals, la manta serà substituïda per una capa marró clar amb franges marró obscur, i l’arcabús per una espingarda. D’aquest estrany disseny, que romandrà al menys fins al 1928, no conservàvem cap il·lustració fins al moment, pel que havem decidit elaborar-ne una.

Als anys 30, període en que la Festa passa a ser organitzada per les autoritats republicanes al renunciar-hi l’Associació de Sant Jordi, trobem que el jupetí torna a modificar-se per adoptar ja una forma estable fins a l’actualitat, recuperant els brodats “vegetals” però mantenint les tres llunes i el color roig, mentre que la jaqueta en algun moment passa a ser, també definitivament, de color groc. A més, la faixa patirà un parell d’alteracions fins arribar, ja als anys 40, a l’actual de franges verticals blanques i blaves amb fines línies roges i grogues.També s’afegiria la bossa moruna de cuir, posteriorment amb un cordó trenat multicolor.

1966 seria l’any de l’última i definitiva variació, destacant especialment el pas del color rosa a l’or vell al pantaló, per a diferenciar-se de la Filà Judíos. A més, la capa seria substituïda per una gil·laba del mateix color, marró clar amb franges marró obscur, i al turbant se li afegiria una gorgera i passaria a ser completament blanc. A l’any següent una babutxa marró substituiria la tradicional sola cosida a la mitja, quedant així conformat el disseny actual.

El poeta Joan Valls Jordà seria qui millor el definiria al 1976:

“Dels xanos el bon pansell
la més brillant vestimenta
i el ser uns moros d’espenta
per conquistar el castell.
En la Festa alcen rampell
i en tot la filà destaca.
Tenen ampla la butxaca
i, obsequiosos i elegants,
van lluint despampanants
el trage d’ou en tomaca.”

La darrera modificació del disseny, que s’estrena al 2007, consisteix en un canvi de la tela del turbant per una tonalitat de blanc més natural.Com a accessoris del disseny oficial, trobem la utilització des d’antic de pitets negres en l’esquadra, com és tradicional al bàndol moro, i que serveixen per a diferenciar als esquadrers de la resta de la Filà. Des dels anys 60 també utilitzem pitets negres per a protegir millor la vestimenta en l’Alardo, al mateix temps que substituïm el clàssic barret roig per un altre negre amb borla blanca.