LA NOSTRA MÚSICA

La Nostra Música

Als Moros i Cristians, parlar de Festa és parlar de Música. No es pot entendre cap acte pròpiament “fester” al que no hi estiga present una marxa, un pasdoble, eixa fusió de melodia i ritme que et traspassa, t’entra per tots els sentits i t’arriba a l’esperit, provocant un impuls irresistible de “marcar el pas” i, a més d’un, d’agafar el xafarot. Però repassem un poc els orígens d’eixa expressió artística tan pròpia i autòctona.

Antigament, a la gènesi de la Festa, les comparses desfilaven al so marcial de tabals, clarins, cornetes i dolçaines, fins que al 1817 la Filà Llana incorporara per primera vegada una banda de música, la del “Batallón de Milicianos Nacionales”, creant així una simbiosi ja indivisible que prompte serviria d’exemple a les altresfilaes. Tanmateix, seguirien utilitzant-se marxes militars, polques, pasdobleslleugers” i altres tipus de composicions més o menys apropiades per a desfilar. No seria fins al 1882 quan l’alcoià Juan Cantó Francés composara Mahomet, un pasdoble amb un tempo més lent, que el llenguatge popular va batejar comsentat”, convertint-se en la primera peça amb un ritme específicament pensat per a la Festa dels Moros i Cristians. Cal assenyalar també una certa controvèrsia amb els que consideren que el pasdoble Un Moro Guerrero, obra del contestà Manuel Ferrando Gonzales, seria la primera peça festera. De tota manera Mahomet marcaria el camí, i els compositors locals el seguirien amb entusiasme i creativitat. Arribat l’any 1907, la recentment creada FilàAbencerratges i la Corporació Musical Primitiva estrenen al carrer A-BenAmet o Marcha Abencerraje, obra d’Antonio Pérez Verdú, una partitura encara més lenta que els pasdoblessentats” i que incorporava motiusorientalitzants i nous instruments de percussió, com les carabassetes: acabava de nàixer la primera marxamora. El bàndol de la Mitja Lluna obtenia així la seua pròpia cadència per a desfilar en l’Entrà, mentre que el de la Creu encara hauria d’esperar mig segle més, fins que al 1958 Amando Blanquer Ponsoda composara la primera marxa cristiana, Aleluya, per a la Filà Vascos. Quedaria així establert un gènere anomenat popularment “música festera” que, a més d’ungran repertori pensat i creat per a desfilar, compta amb excel·lents obres considerades “de concert” i va completant-se amb aportacions al voltantd’altres aspectes de la Festa: fanfàrries, danses, música descriptiva, himnes, misses, marxes solemnes, etc.

A la Filà Chano, les primeres notícies que tenim de col·laboracions amb bandes musicals son escasses: alsanys 1870, 1876 i 1886 desfilava amb nosaltres la “Primitiva”, el que fa pensar en una certa continuïtat, i al 1903 i 1907 o feia la “Nueva del Iris”, ambdues alcoianes. El 1912 amb la de Llutxent, el 1929 amb la d’Anna i el 1935 amb la de Jarafuel són les dates conservades que completen el panorama de la “protohistòria” musical de la nostra filà, la qual ja s’havia fet mereixedora de la dedicatòria dels pasdoblessentatsChano (1902) i El ReiCapità (1904, per la capitania de Toni “el Rei”), ambdós de Julio Laporta Hellín. El primer és l’escollit els darrersanys, amb molt d’encert, per a la nostraarrancà” de Diana. També caldria citar el pasdoble El Turista (Evaristo Pérez Monllor, 1911) i la marxa mora El Cadí Ben-il-Sou (Camilo Pérez Monllor, 1942), dedicats a Francisco Pérez Torres, qui apart d’Alferes i Capità amb els Abencerratges també va pertànyer als Chano; i el pasdoble El Petit Souet (1916), dedicat per Evaristo Pérez Monllor al fill de l’anterior i que anys després seria primer tro i capità dels Chano, Francisco Pérez Pascual, conegut popularment, a l’igual que son pare, com “Paco Sou”.

Però si dèiem a l’inici que “Festaés el mateix que “Música”, als Chano parlar de música és referir-se a la Unió Musical Contestana, la nostra banda ininterrompudament des del 1942. En aquell moment era director de la mateixa Enrique Pérez Margarit, qui havia contribuït a crear-la deu anys abans. Al 1954 i 1957 passaria el càrrec a mans de Miguel Picó Biosca i Rafael Giner Estruch respectivament, per a que des del 1959 fins al 1994, any de la seua jubilació, ho sigués el recordat José Pérez Vilaplana, “el Mestre, a qui la filà volgué retrelihomenatge pòstum, declarant-lo Chano d’Honor al 1998. La batuta passaria, després d’una direcció interina, a Javier Barberá Gálvez (1995), a Robert Sanchis Richart (1997), a Enrique Igual Blasco (1999), a Josep Vicent Moltó i Garcia (2004) , Mario Pons Vila (2009), i desde 2009 Mario Roig Vila

Tants anys de convivència fan que marxes mores tan pròpies de la Festa del poble veí com Buscant un Bort (que era l’escollida abans per la nostra esquadra a l’Entrà), Als Berebers o Guardia Jalifiana les sentimcom a nostres, sense oblidar-se de pasdobles com Homenaje, Segrelles o Bohemios del 29. Més proves d’eixaestreta relació són les peces que músics de la banda han dedicat a diferents membres Chano o a la pròpia filà,com els pasdobles Emilio el Chato, del conegut Gustavo Pascual Falcó; Vicente Flores (1943), de Miguel Picó Biosca; o el també pasdoble Antonio Miguel (1954) i les marxes mores Als Chano (1982) i Mansanet Alférez Chano (1988), les tres de José Pérez Vilaplana. Però si hi ha una que de veritat representa per a nosaltreseixa simbiosi de la que parlàvem, eix binomi Festa-Música, és la marxa mora A Mons Pares, composada al 1963 per, de nou, José Pérez Vilaplana, i que any rere any ens acompanya a l’Entrà enlairant als esquadrers. A més, com que per desig exprés del Mestre la marxa és patrimoni únic de la Unió Musical Contestana, a Alcoi també ho és dels Chano.

Els darrers anys també han sigut mereixedors de la dedicatòria d’una composició Javier Vitoria Segura, amb el pasdoble Javier Vitoria(1982) de Miguel Picó Biosca; Fidel Mestre Moltó, amb el pasdoble El Marxós (1985) de José Mª Valls Satorres; Enrique Grau Mullor, amb el pasdoble Papainon (1989) de Rafael Lledó García;Francesc Jordi Pérez i Durà, amb el pasdoble Sou y Chano (1992) de Rafael Giner Estruch; Luis Sánchez Sánchez, amb la marxa mora El Moro de Granada (1997), de Enrique Torró Insa; i Jordi Vitoria Corella, amb la marxa mora Capità Vitoria (2003), obra del castellonenc Francisco Signes.

No voldria finalitzar sense deixar constància d’aquelles bandes o grups instrumentals que també ens han acompanyat en anys de càrrec o en esquadres especials, tot i no tindre dades més enllà del 1968, malauradament. Eix any l’esquadra del Mig va desfilar amb la marxa mora Alcaraz, interpretadaper la Societat Musical “Mestre Orts” de Gaianes. Al 1974, any d’alferesia, es comptà amb la Unió Musical “L’Aliança” de la Torre de les Maçanes per a l’esquadra de negres i amb l’Agrupació

Musical “ElDeliri” de Gorga per a l’innovador ballet femení, escollint les danses Gitana i Ponciana. Els de Gorgarepetiren a l’any següent, en esta ocasió per a l’esquadra especial i amb la particularitat de què elsmúsics anaven pintats de negre i els esquadrers sense maquillar, mentre que al seguici participaren la Societat Musical “Mestre Orts” de Gaianes i un grup de dolçainers d’Onil. Els de Gaianes repetiren al Mig del 1981 interpretant Als Berebers. L’esquadra especial de l’alferesia del 1988 comptà amb l’AgrupacióArtístico-Musical “El Trabajo” de Xixona i la marxa Juanjo, i al “boato” participaren la Corporació Musical de L’Olleria amb Ras Chida i la Unió Musical “El Deliri” de Gorga amb Chano Alférez. A la capitania de l’any següent repetiren la banda de Xixona i la marxa Juanjo per a l’esquadra, i al “boato” intervingué, a més, el grup de percussió “Calimba” amb les danses Morisque i Pavane. També es contractà als de Xixona per al Mig del 1995, però la marxa escollida per a

l’ocasió fou Fran-Semp. Per a l’alferesia del 2002 l’esquadra de negres va requerir els serveis de l’Associació Musical “L’Avanç” del Campello, amb la marxa Alí GeabáSpyros, i al “boato” col·laboraren l’Agrupació Musical “El Serpisd’Alcoi amb Buscant un Bort, la Unió Musical de Beneixama amb Cavall de Foc i el Grup de Dolçaines i TabalsBarxellamb Xavier el Coixo. La banda del Campello també va repetir a l’esquadra especial de la capitania, però amb Menda Capità, i al “boato” hi van participar els grups de percussióRif” i “Ribat”, el GrupInstrumental “Moros de l’Alqueriaamb una fanfàrria, i la Societat Musical d’Alzira interpretant No Ho Faré Més. Finalment, és també digna de menció la col laboració continuada amb la filà, els darrers anys, del Grup de Dolçaines i TabalsBarxell”, que acompanyen a l’esquadra oficialjunt amb la Unió Musical Contestana.