[et_pb_section admin_label=\u00bbSecci\u00f3n\u00bb fullwidth=\u00bbon\u00bb specialty=\u00bboff\u00bb][et_pb_fullwidth_slider admin_label=\u00bbControl deslizante de anchura completa\u00bb show_arrows=\u00bboff\u00bb show_pagination=\u00bboff\u00bb auto=\u00bboff\u00bb auto_ignore_hover=\u00bboff\u00bb parallax=\u00bbon\u00bb parallax_method=\u00bboff\u00bb remove_inner_shadow=\u00bbon\u00bb background_position=\u00bbdefault\u00bb background_size=\u00bbdefault\u00bb hide_content_on_mobile=\u00bboff\u00bb hide_cta_on_mobile=\u00bboff\u00bb show_image_video_mobile=\u00bboff\u00bb custom_button=\u00bboff\u00bb button_letter_spacing=\u00bb0″ button_use_icon=\u00bbdefault\u00bb button_icon_placement=\u00bbright\u00bb button_on_hover=\u00bbon\u00bb button_letter_spacing_hover=\u00bb0″ top_padding=\u00bb8%\u00bb bottom_padding=\u00bb8%\u00bb] [et_pb_slide background_image=\u00bbhttp:\/\/www.filachano.es\/v2016\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/filachano-header-02.jpg\u00bb background_position=\u00bbbottom_left\u00bb background_size=\u00bbdefault\u00bb background_color=\u00bb#ffffff\u00bb use_bg_overlay=\u00bboff\u00bb use_text_overlay=\u00bboff\u00bb alignment=\u00bbcenter\u00bb background_layout=\u00bbdark\u00bb allow_player_pause=\u00bboff\u00bb text_border_radius=\u00bb3″ header_font_select=\u00bbdefault\u00bb header_font=\u00bb||||\u00bb body_font_select=\u00bbdefault\u00bb body_font=\u00bb||||\u00bb custom_button=\u00bboff\u00bb button_font_select=\u00bbdefault\u00bb button_font=\u00bb||||\u00bb button_use_icon=\u00bbdefault\u00bb button_icon_placement=\u00bbright\u00bb button_on_hover=\u00bbon\u00bb admin_title=\u00bbrotulo\u00bb]<\/p>\n
[\/et_pb_slide] [\/et_pb_fullwidth_slider][\/et_pb_section][et_pb_section admin_label=\u00bbsection\u00bb transparent_background=\u00bboff\u00bb background_color=\u00bb#ffffff\u00bb allow_player_pause=\u00bboff\u00bb inner_shadow=\u00bboff\u00bb parallax=\u00bboff\u00bb parallax_method=\u00bboff\u00bb padding_mobile=\u00bboff\u00bb make_fullwidth=\u00bboff\u00bb use_custom_width=\u00bboff\u00bb width_unit=\u00bbon\u00bb make_equal=\u00bboff\u00bb use_custom_gutter=\u00bboff\u00bb module_id=\u00bborigen\u00bb][et_pb_row admin_label=\u00bbrow\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″][et_pb_text admin_label=\u00bbOrigen – Intro\u00bb background_layout=\u00bblight\u00bb text_orientation=\u00bbleft\u00bb use_border_color=\u00bboff\u00bb border_color=\u00bb#ffffff\u00bb border_style=\u00bbsolid\u00bb]<\/p>\n
Les festes amb Moros i Cristians s\u00f3n una celebraci\u00f3 molt com\u00fa en tota la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i fins i tot a alguns llocs d’Am\u00e8rica i Filipines, all\u00e0 on arrib\u00e0 la influ\u00e8ncia hisp\u00e0nica, per\u00f2 \u00e9s en la prov\u00edncia d’Alacant i part de les de Val\u00e8ncia, M\u00farcia i Albacete on adquireixen una major complexitat i espectacularitat, i tamb\u00e9 on tenen un component m\u00e9s popular. Aquesta vessant, com veurem, t\u00e9 el seu naixement a Alcoi.<\/p>\n
L’origen immediat de la Festa cal buscar-lo en les mil\u00edcies urbanes conegudes com \u201csoldadesca\u201d, que s’organitzaven des del segle XVI\u00a0 en diverses poblacions per tal de soc\u00f3rrer a les localitats costaneres, cont\u00ednuament afectades pels atacs dels pirates barbarescs.<\/p>\n
Alcoi era pla\u00e7a d’armes d’una d’aquestes mil\u00edcies, i la soldadesca de tant en tant organitzava concursos i exercicis de tir (primer amb ballestes i despr\u00e9s amb arcabussos) en dates assenyalades, per tal de mantenir-se entrenats, al temps que participaven en diferents actes per a donar-los major real\u00e7ament, com les processons.<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row admin_label=\u00bbFila\u00bb][et_pb_column type=\u00bb2_3″][et_pb_text admin_label=\u00bbTexto\u00bb background_layout=\u00bblight\u00bb text_orientation=\u00bbleft\u00bb use_border_color=\u00bboff\u00bb border_color=\u00bb#ffffff\u00bb border_style=\u00bbsolid\u00bb]<\/p>\n
La celebraci\u00f3 m\u00e9s destacada era la del dia de Sant Jordi, 23 d’abril, patr\u00f3 de la vila arran dels fets ocorreguts al 1276 quan, segons la tradici\u00f3, la seua aparici\u00f3 miraculosa va decidir la vict\u00f2ria dels defensors cristians sobre les tropes del cabdill musulm\u00e0 Al-Azraq.<\/p>\n
En algun moment a mitjans del segle XVII, esta soldadesca decideix caracteritzar-se com a moros i cristians en aquella festivitat de Sant Jordi, ja que els semblaria apropiat al rememorar-se esdeveniments de l’\u00e8poca de la Conquista. Aix\u00f2 precisament \u00e9s el que recull el cronista local Vicente Carbonell en la seua C\u00e9lebre Centuria <\/em> del 1672, on parla d’una process\u00f3 amb la imatge del sant en la que participen dos companyies, una de \u201cChristianos Moros\u201d i altra de \u201cCath\u00f3licos Christianos\u201d, les quals despr\u00e9s realitzen un simulacre de batalla d’arcabusseria.<\/p>\n Aquesta primitiva celebraci\u00f3 aniria evolucionant i, des de la segona meitat del XVIII, quedaria diferenciada en tres dies: un per a les desfilades, un altre per als actes lit\u00fargics i un tercer per a la simulaci\u00f3 hist\u00f2rica, conformant aix\u00ed l’actual Trilogia de cada 22, 23 i 24 d’abril.<\/p>\n Una vegada la soldadesca perd la seua funci\u00f3, la Festa comen\u00e7a a tindre una participaci\u00f3 m\u00e9s popular de forma paral\u00b7lela al pioner proc\u00e9s industrialitzador de la ciutat, i apareixen nuclis diferenciats al si de les dos companyies originals, els quals es coneixeran com a \u201cfilaes\u201d i adoptaran diversos noms i vestimentes per a diferenciar-se uns d’altres.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3″][et_pb_image admin_label=\u00bbCelebre Centuria\u00bb src=\u00bbhttp:\/\/www.filachano.es\/v2016\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/Celebre-Centuria.jpg\u00bb show_in_lightbox=\u00bboff\u00bb url_new_window=\u00bboff\u00bb use_overlay=\u00bboff\u00bb animation=\u00bboff\u00bb sticky=\u00bboff\u00bb align=\u00bbleft\u00bb force_fullwidth=\u00bboff\u00bb always_center_on_mobile=\u00bbon\u00bb use_border_color=\u00bboff\u00bb border_color=\u00bb#ffffff\u00bb border_style=\u00bbsolid\u00bb] [\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row admin_label=\u00bbFila\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3″][et_pb_blurb admin_label=\u00bbAnuncio\u00bb url_new_window=\u00bboff\u00bb use_icon=\u00bboff\u00bb icon_color=\u00bb#d6a430″ use_circle=\u00bboff\u00bb circle_color=\u00bb#d6a430″ use_circle_border=\u00bboff\u00bb circle_border_color=\u00bb#d6a430″ icon_placement=\u00bbtop\u00bb animation=\u00bbbottom\u00bb background_layout=\u00bblight\u00bb text_orientation=\u00bbleft\u00bb use_icon_font_size=\u00bboff\u00bb use_border_color=\u00bboff\u00bb border_color=\u00bb#ffffff\u00bb border_style=\u00bbsolid\u00bb image=\u00bbhttp:\/\/www.filachano.es\/v2016\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/acta-1839.jpg\u00bb]<\/p>\n El 12 de maig de 1839 apareix la primera reglamentaci\u00f3 festera del que m\u00e9s tard seria l’Associaci\u00f3 de Sant Jordi, i precisament a partir d’eixa data \u00e9s quan tenim coneixement de l’exist\u00e8ncia de la Fil\u00e0 Chano<\/strong>, llavors coneguda com la \u201cTercera de Llana\u201d.<\/p>\n Aquesta fil\u00e0 ocupava el cinqu\u00e9 lloc d’antiguitat al b\u00e0ndol moro (el quart i definitiu l’obtindria al 1848), el que fa suposar que ja existiria des d’alguns anys abans (pensem que des dels anys 20, ja que la Fil\u00e0 Jud\u00edos, m\u00e9s antiga, \u00e9s de 1817), per\u00f2 malauradament desconeixem la seua data de fundaci\u00f3.<\/p>\n [\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3″][et_pb_text admin_label=\u00bbTexto\u00bb background_layout=\u00bblight\u00bb text_orientation=\u00bbleft\u00bb use_border_color=\u00bboff\u00bb border_color=\u00bb#ffffff\u00bb border_style=\u00bbsolid\u00bb]<\/p>\n El malnom de \u201cChano\u201d per a denominar-la comen\u00e7a a emprar-se aviat, com aix\u00ed ho recull Jos\u00e9 Mart\u00ed al 1865 en la seua Gu\u00eda del forastero <\/em>, essent ja el nom oficial de la Fil\u00e0 a partir del 1873.<\/p>\n Es desconeix l’origen del terme, per\u00f2 el m\u00e9s factible, com succeeix amb altres filaes, \u00e9s que es tracte d’un membre destacat o potser del mateix fundador.<\/p>\n L’\u00fanica pista que es conserva ens la donen uns versets que acompanyen al dibuix de la Fil\u00e0 al llibret Noticia hist\u00f3rica acerca del origen de la Fiesta de San Jorge <\/em>, editat al 1876 per Francisco Company Monllor<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3″][et_pb_image admin_label=\u00bbPAgina 11″ src=\u00bbhttp:\/\/www.filachano.es\/v2016\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/11_CHANO.jpg\u00bb show_in_lightbox=\u00bboff\u00bb url_new_window=\u00bboff\u00bb use_overlay=\u00bboff\u00bb animation=\u00bboff\u00bb sticky=\u00bbon\u00bb align=\u00bbleft\u00bb force_fullwidth=\u00bboff\u00bb always_center_on_mobile=\u00bbon\u00bb use_border_color=\u00bboff\u00bb border_color=\u00bb#ffffff\u00bb border_style=\u00bbsolid\u00bb] [\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row admin_label=\u00bbFila\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″][et_pb_text admin_label=\u00bbTexto\u00bb background_layout=\u00bblight\u00bb text_orientation=\u00bbleft\u00bb use_border_color=\u00bboff\u00bb border_color=\u00bb#ffffff\u00bb border_style=\u00bbsolid\u00bb]<\/p>\n Per tant, eix tal \u201cChano\u201d, si fem cas a l’autor del vers, fou \u201cl’inspirador\u201d de la Fil\u00e0, i segurament es tracte d’un malnom perqu\u00e8 no hi ha const\u00e0ncia com a cognom als registres locals (\u201cChano\u201d \u00e9s un malnom utilitzat sovint al sud d’Andalusia i Can\u00e0ries per referir-se als anomenats \u201cSebasti\u00e1n\u201d, i per aquella \u00e8poca possiblement es tractara d’un gadit\u00e0, per haver moltes relacions comercials entre les dos ciutats, per\u00f2 soles s\u00f3n conjectures).<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" HIST\u00d2RIA Origen Les festes amb Moros i Cristians s\u00f3n una celebraci\u00f3 molt com\u00fa en tota la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i fins i tot a alguns llocs d’Am\u00e8rica i Filipines, all\u00e0 on arrib\u00e0 la influ\u00e8ncia hisp\u00e0nica, per\u00f2 \u00e9s en la prov\u00edncia d’Alacant i part de les de Val\u00e8ncia, M\u00farcia i Albacete on adquireixen una major complexitat i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":484,"menu_order":40,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"class_list":["post-43","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"\n