Benvinguts
La Filà Chano és una de les 28 agrupacions que, sota els auspicis de l’Associació de Sant Jordi, prenen part a la Festa de Moros i Cristians alcoiana. Documentada a partir del 1839, però de fundació anterior, ocupa el quart lloc d’antiguitat al bàndol moro, i any rere any col•labora i participa per a continuar engrandint la nostra Festa, declarada d’Interés Turístic Internacional.
Et convidem a endinsar-te en aquesta pàgina web per a conéixer millor la nostra història i els nostres records fotogràfics.
L’HERÀLDICA DE LA FILÀ CHANO
L’heràldica de la nostra Filà es tracta d’un element relativament recent. En 1959, l’il·lustrador i dissenyador Luis Solbes rep l’encàrrec dels Primers Trons de les filaes Chano, Judíos i Magenta per a dibuixar-los un banderí o guió que acompanyara el seguici del Capità. L’any següent, la comissió artística de l’Associació de Sant Jordi demana que “los banderines de las comparsas desfilen también en la procesión de la mañana del día de San Jorge”. També en 1960, amb motiu de l’adequació del Casal de Sant Jordi com a seu de l’Associació, s’encomana de nou a Luis Solbes “un friso para el Salón de Actos, donde figurasen los escudos heráldicos de todas las comparsas de Alcoy. Para el expresado friso del Salón, estudió y abocetó los veintiséis escudos heráldicos de las diferentes comparsas existentes, creando algunos y componiendo otros, valiéndome en parte de los banderines creados en estos últimos años, pero siendo originales la mayor parte de ellos y respetando siempre los colores clásicos de las comparsas. En este concienzudo trabajo, me sirvió de mucho las indicaciones y consejos de mi buen amigo D. Luis Matarredona Ferrándiz, al que le quedé muy reconocido”.*1
Aquestes heràldiques s’incorporaren a la decoració de l’enramà de la Plaça d’Espanya en 1961, i adquiriren oficialitat quan s’afegiren al nou Estatut de l’Associació de Sant Jordi de 1965, tot i que reproduïdes només en tinta negra.
La forma que s’adoptà per als Chano és la de l’escut quadrilong francés truncat, amb una composició interna inspirada en la indumentària de la pròpia Filà, que reflecteix el groc de la camisa amb l’afegit d’una lluna minvant roja i una estrela verda de sis puntes al quarter superior, el disseny de la gel·laba al quarter inferior, i el rosa del pantaló d’aquell moment en la bordura, més un ribet verd.
Posteriorment, han circulat versions amb diversos canvis de colors que fins i tot han estat utilitzades en la nostra Filà, però desitgem que es torne a l’escut original, amb una única modificació: considerem que una estrela pentalfa o de cinc puntes és més correcta que una de sis puntes, com es pot observar a les banderes de molts països musulmans, derivades de la de l’Imperi Otomà, mentre que la de sis sols es troba a la bandera d’Israel, un estat jueu.
Aquestes heràldiques s’incorporaren a la decoració de l’enramà de la Plaça d’Espanya en 1961, i adquiriren oficialitat quan s’afegiren al nou Estatut de l’Associació de Sant Jordi de 1965, tot i que reproduïdes només en tinta negra.
La forma que s’adoptà per als Chano és la de l’escut quadrilong francés truncat, amb una composició interna inspirada en la indumentària de la pròpia Filà, que reflecteix el groc de la camisa amb l’afegit d’una lluna minvant roja i una estrela verda de sis puntes al quarter superior, el disseny de la gel·laba al quarter inferior, i el rosa del pantaló d’aquell moment en la bordura, més un ribet verd.
Posteriorment, han circulat versions amb diversos canvis de colors que fins i tot han estat utilitzades en la nostra Filà, però desitgem que es torne a l’escut original, amb una única modificació: considerem que una estrela pentalfa o de cinc puntes és més correcta que una de sis puntes, com es pot observar a les banderes de molts països musulmans, derivades de la de l’Imperi Otomà, mentre que la de sis sols es troba a la bandera d’Israel, un estat jueu.
*1 Com així ho detalla a les seues memòries, conservades al Casal.
