Origen
Les festes amb Moros i Cristians són una celebració molt comú en tota la Península Ibèrica i fins i tot a alguns llocs d’Amèrica i Filipines, allà on arribà la influència hispànica, però és en la província d’Alacant i part de les de València, Múrcia i Albacete on adquireixen una major complexitat i espectacularitat, i també on tenen un component més popular. Aquesta vessant, com veurem, té el seu naixement a Alcoi.
L’origen immediat de la Festa cal buscar-lo en les milícies urbanes conegudes com “soldadesca”, que s’organitzaven des del segle XVI en diverses poblacions per tal de socórrer a les localitats costaneres, contínuament afectades pels atacs dels pirates barbarescs.
Alcoi era plaça d’armes d’una d’aquestes milícies, i la soldadesca de tant en tant organitzava concursos i exercicis de tir (primer amb ballestes i després amb arcabussos) en dates assenyalades, per tal de mantenir-se entrenats, al temps que participaven en diferents actes per a donar-los major realçament, com les processons.
La celebració més destacada era la del dia de Sant Jordi, 23 d’abril, patró de la vila arran dels fets ocorreguts al 1276 quan, segons la tradició, la seua aparició miraculosa va decidir la victòria dels defensors cristians sobre les tropes del cabdill musulmà Al-Azraq.
En algun moment a mitjans del segle XVII, esta soldadesca decideix caracteritzar-se com a moros i cristians en aquella festivitat de Sant Jordi, ja que els semblaria apropiat al rememorar-se esdeveniments de l’època de la Conquista. Això precisament és el que recull el cronista local Vicente Carbonell en la seua Célebre Centuria del 1672, on parla d’una processó amb la imatge del sant en la que participen dos companyies, una de “Christianos Moros” i altra de “Cathólicos Christianos”, les quals després realitzen un simulacre de batalla d’arcabusseria.
Aquesta primitiva celebració aniria evolucionant i, des de la segona meitat del XVIII, quedaria diferenciada en tres dies: un per a les desfilades, un altre per als actes litúrgics i un tercer per a la simulació històrica, conformant així l’actual Trilogia de cada 22, 23 i 24 d’abril.
Una vegada la soldadesca perd la seua funció, la Festa comença a tindre una participació més popular de forma paral·lela al pioner procés industrialitzador de la ciutat, i apareixen nuclis diferenciats al si de les dos companyies originals, els quals es coneixeran com a “filaes” i adoptaran diversos noms i vestimentes per a diferenciar-se uns d’altres.
El 12 de maig de 1839 apareix la primera reglamentació festera del que més tard seria l’Associació de Sant Jordi, i precisament a partir d’eixa data és quan tenim coneixement de l’existència de la Filà Chano, llavors coneguda com la “Tercera de Llana”.
Aquesta filà ocupava el cinqué lloc d’antiguitat al bàndol moro (el quart i definitiu l’obtindria al 1848), el que fa suposar que ja existiria des d’alguns anys abans (pensem que des dels anys 20, ja que la Filà Judíos, més antiga, és de 1817), però malauradament desconeixem la seua data de fundació.
El malnom de “Chano” per a denominar-la comença a emprar-se aviat, com així ho recull José Martí al 1865 en la seua Guía del forastero , essent ja el nom oficial de la Filà a partir del 1873.
Es desconeix l’origen del terme, però el més factible, com succeeix amb altres filaes, és que es tracte d’un membre destacat o potser del mateix fundador.
L’única pista que es conserva ens la donen uns versets que acompanyen al dibuix de la Filà al llibret Noticia histórica acerca del origen de la Fiesta de San Jorge , editat al 1876 per Francisco Company Monllor
Per tant, eix tal “Chano”, si fem cas a l’autor del vers, fou “l’inspirador” de la Filà, i segurament es tracte d’un malnom perquè no hi ha constància com a cognom als registres locals (“Chano” és un malnom utilitzat sovint al sud d’Andalusia i Canàries per referir-se als anomenats “Sebastián”, i per aquella època possiblement es tractara d’un gadità, per haver moltes relacions comercials entre les dos ciutats, però soles són conjectures).